Les consultes sobre la Independència

Fa pocs dies es varen celebrar a molts pobles i ciutats de Catalunya unes consultes populars sobre la independència de Catalunya. Un cop celebrades sembla que els organitzadors d’algunes d’elles, es tiren els plats pel cap. Tot plegat és una llàstima perque ben mirat, fredament mirat, aquestes consultes vàren ser un éxit total i aclaparador. M’explicaré perque sinó semblarà que desvariejo.

Anem per parts, la participació, al voltant del 30%, està infradimensionada perque el cens s’havia “inflat” amb el vot dels inmigrants i el vot dels adolescents, col.lectius ambdòs que quasi no vàren exercir el seu dret a vot. Per tant, si excloguem aquests dos col.lectius del total, ens dónen uns resultats de participació

El Jou i les Fletxes

El nostre pais no s’en surt, vull dir que no s’en surt amb la seva relació amb l’estat espanyol. Bàsicament perque l’Estat espanyol no vol escoltar. El poble de Catalunya va presentar la seva proposta d’encaix a Espanya sorgida del Parlament de Catalunya i el poble espanyol , congrés i senat , hi va fer les esmenes que va considerar adecuades. Un cop resolt aquest pas, el poble de Catalunya, mitjançant referéndum, va acceptar el nou status quo. Ara però, Espanya no en té prou i arriben vells fantasmes en forma de Jou i Fletxes. El nou Jou per Catalunya es diu Tribunal Constitucional, i les Fletxes, en forma de Caverna mediàtica, Partido Popular i Defensor del Pueblo.Ara, aquests amics del “Yugo y las Flechas” com retornats dels vells i feixistes temps , ens amenacen, ens coarten la llibertat d’expresió, ens insulten i fins hi tot

LA DIGNITAT DE CATALUNYA

Aquest editorial  en defensa de Catalunya ha estat redactat conjuntament pels 12 diaris les capçaleres dels quals figuren al peu

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.
L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta Cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels 12 magistrats que componen el tribunal, només 10 podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels 10 jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el Govern i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el «cor de la democràcia». Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a si mateix–, no farem més al·lusió a les causes del retard de la sentència.

Avanç o retrocés
La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de símbols nacionals (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que

13 de Desembre – Cassà també decideix

El proper diumenge 13 de desembre molts pobles de Catalunya celebraràn consultes sobre la independéncia de Catalunya. Cassà també en serà un d’ells. Es tracta com tots sabem , d’una consulta amb resultats no vinculants legalment, però no està tant clar que no siguin vinculants moralment, el que si que serà vinculant és el dret dels ciutadants a decidir, es a dir, si som grandets per votar , també ho som per decidir sobre qué votem.

El gran trionf del dia 13 no serà el Sí o el No, sino la participació i sobretot el fet que aquest pais nostre encara és prou viu perque una colla d’entitats i persones anónimes , lluny dels partits polítics, siguin capaços de generar un moviment com aquest que s’està escampant com una taca d’oli per totel pais.

Per això cal que anem a votar, per demostrar-nos a nosaltres mateixos que encara estem vius com a pais a nivell social .Això sí, no està clar que ho estiguem a nivell polític i económic .

Cas Millet versus Cas Sta Coloma…quo vadis Catalunya?

Lamentablement els darrers dies hem estat rebent força inputs ( per dir-ho d’alguna manera ) sobre la corrupció que afecta el nostre pais. Primer va ser el cas Millet, i ara el cas de Sta. Coloma amb tots els seus serrells a Badalona, Sant andreu de Llavaneres…etc. Està clar que tot plegat afecta a la classe politica del pais, però, compte, no només a la classe politica, afecta també a les institucions, públiques i privades, Orfeons, fundacions i associacions vàries i afecta al teixit empresarial perque si hi ha un politic corrumput es per que hi ha algú dispossat a corrompe’l. Com a pais ens ho hauriem de fer mirar, tots, i no carregar les culpes de tot el que passa als politics. En el cas Millet, sembla ser que hi ha uns dos-cents “notables” de la societat catalana que n’eren vocals i pel que sembla ningú s’en va adonar…no pot ser, i més ara que tothom s’apunta al “tothom ho sabia”. Aquest mateix “tothom ho sabia” ara també apareix en el cas de Sta. Coloma; doncs senyors, si tothom ho sabia i no em fet res, potser , com a societat, també en som culpables “morals” d’aquestes situacions.

Però ambdós casos presenten unes diferéncies considerables, s’escorcolla el Palau, es decreta secret de sumari, i al cap d’uns mesos es fa declarar al senyor Millet, que préviament

Les pedres a Cassà, uns les posen i d’altres les llencen.

Demà dissabte, 3 d’Octubre, tindrà lloc l’acte de colocació de la primera pedra de la piscina municipal coberta de Cassà. Paralelament, en el darrer ple ordinari, el regidor “en cap ” de l’oposició ( CiU) va acusar l’equip de govern d’afavorir els amics amb l’adjudicació de la redacció del projecte del nou centre d’arts escéniques, cosa que suposaria un delicte en cas de demostrar-se….ja ho veieu, uns posen les pedres per construïr un poble millor i d’altres les llencen pel cap dels seus conciutadants. I es que a CiU li està costant més del compte païr el seu rol d’oposició, pel que sembla estan disposats a fer el que sigui a cada ple per tal de sortir a la prensa; va començar l’espectacle l’ex-alcalde , amb l’abandonament d’un ple fa uns mesos i ara aquest regidor amb aquestes acusacions. Seguirem veient-ne més, segur.