Bé, pel que sembla estem en crisi, suposo que ja us en heu assabentat tots a hores d’ara. Per solucionar-ho ( no està clar que hi hagi una solució ) estan apareixen un munt de propostes del tot agosarades. Les darreres, President del banc d’Espanya inclós, apunten a l’abaratiment dels acomiadaments o fins hi tot el lliure acomiadament sense indemnització. A aquesta , es clar ,si han sumat ràpidament els empresaris del nostre pais que actualment les estan passant magres per sortir del forat en que estem inmersos i creuen que aquesta seria una bona solució. És evident que per la petita i mitjana empresa seria un alleujament important poder acomiadar sense indemnitzar, això els estalviaria costos que podrien dedicar a invertir en R+D, per exemple.
Però el problema rau en perqué ara els ha entrat aquesta déria de reducció de costos i inversions a molts empressaris quan en els darrers anys, molts d’aquests, no tots es clar, es vàren apuntar a la teoria de l’Economia Cayenne i s’han estat passejant amb luxossos vehicles tot terreny a compte de l’empresa ja sigui per compra o en leasings/rentings ( Cayenne, Q7,Touareg…etc), o en viatges familiars sufragats o reconduïts com a despeses d’empresa. Potser si aquestes inversions s’haguéssin destinat a millorar la productivitat o a sanejar la caixa , ara no estarien queixant-se de la manca de crédit de la banca o del cost dels acomiadaments; és més, potser ara podrien estalviar-se d’acomiadar a ningú i podrien afrontar el periode de crisi amb un bon roc a la faixa. Tothom ho està passant malament, empresàris i treballadors, però no és correcte que tot plegat ho acabi pagant l’assalariat. Que tothom assumeixi la seva part de culpa.
