Ja sigui per la crisi económica o per altres raons, aquest any la Festa Major ha estat més deslluïda que anys enrera, però per arreglar-ho els regidors de l’oposició han trobat un remei infalible…munten un bon sidral al ple municipal, i apa, tothom distret!!!! Tot va començar quan, segons informa Cassà Digital , en les diferents apreciacions alhora de valorar l’èxit o no de la festa, un comentari del regidor de cultura dient que s’havien acabat els temps de “barra lliure” va fer que l’ex-alcalde s’indignés (¿? ). El perqué, només el deu saber ell. Tot plegat ha comportat una série d’intervencions en forma de comentaris al mateix mitjà informatiu abans esmentat. Alguns d’aquests comentaris ratllen l’insult cap els membres de l’equip de govern i provenen d’un regidor de l’anterior equip de govern que , vés per on, després de deixar el consistóri amb uns deutes inafrontables, ara apareix carregant les culpes als actuals regidors. No cal recordar que aquest personatge era un dels que es volia gastar quasi 6 milions d’euros dels cassanencs en fer una mega-piscina-super-fashion-on-line-xiripitiflautica, es clar que amb els diners dels altres això es fàcil. I ara en temps de restriccions económiques aquests senyors voldrien que amb un 25% menys de pressupost per la festa , s’organitzéssin els mateixos actes i ells bé saben que això no pot ser de cap de les maneres.
Un altre tema és l’encert dels actes organitzats, la coordinació, i altres variants com el fet que la “Festa” ja no ens engresca com anys anteriors. Molts som els cassanencs que ja no ens passem tots els dies de la festa al poble, aprofitemm per fer una sortida, més o menys curta. Però això no vé d’aquest any, ja fa uns quants anys que s’en parla del tema de la festa i no sembla que s’acabi de trobar una solució a l’abstenció popular.
Per altre part, i retornant al tema dels comentaris a la notícia, ja fa temps que a Cassà es palpa una sensació de trencament en el poble , dos bandols separats d’ençà del tema de la línia d’alta tensió. L’actuació de Baulida en aquells moments va portar més conseqüencies de les que va semblar llavors, conseqüencies que arriben fins ara. La ferida no està tancada, encara supura, i fins que com a poble no fem foc nou, això continuarà així, i aquest foc nou comença per que els protagonistes d’aquells fets s’apartin de la primera línia política, mentre això no passi, continuarem amb els recels.
